Es presentaven com a principals favorites. Entre totes dues seleccions havien aconseguit 19 dels 24 títols anteriors i de nou van fer bons els pronòstics: Madrid i Catalunya tornaven a una final d'infart que fins a la ultima carambola no es va decidir el títol. L'equip madrileny es va imposar al català per 5-3 en un enfrontament molt disputat en què fins i tot, els perdedors van sumar més caramboles. Però les victòries parcials de Rubén i Alfonso Legazpi davant Sergio Jiménez i Xavier Minguell i l'empat decisiu de Valentí Andaluz Antón amb Armando Moreno van atorgar la victòria a Madrid per novena vegada en la seva història. L'únic triomf parcial dels medallistes de Plata va ser a càrrec de Ricardo García sobre Rubén Fernández. Les medalles de bronze van ser per a la Comunitat Valenciana i Andalusia.
Cal també destacar la lesió a falta de dues dies de la competició jugador català Antonio Montes Nombre Un del rànquing per una lesió a l'espatlla dreta, però com sempre és igual qui vingui a la selecció catalana el compromís és màxim amb el va equip ... .................
Vuit seleccions van viatjar a Maracena (Granada) per disputar la XXV edició d'un torneig amb moltes absències, tant en seleccions com a individualitats. Dos grups de quatre equips en la fase prèvia van deixar en semifinals a Andalusia i Comunitat Valenciana en el grup A, i Madrid i Catalunya en el grup B .. En els encreuaments de semifinals, Madrid i Comunitat Valenciana van empatar a dos partits, però la diferència de caramboles va deixar a la final a l'equip més tard campió. A la segona semifinal, la selecció catalana es va imposar 8-0 a Andalusia.
Després d'una nova edició del campionat per Seleccions Autonòmiques, el medaller de la prova segueix encapçalat per Catalunya amb 11 medalles d'Or, seguida de Madrid amb nou títols, Comunitat Valenciana i Múrcia amb dos i Andalusia amb una medalla d'Or.