Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques

De l'11 al 14 de juny va tenir lloc el XXè Campionat d'Espaya de Seleccions Autonòmiques de billar a tres bandes. Es va dur a terme a la seu que la Federeció Madrilenya té situada al districte del Puente de Vallecas al sud-est de Madrid dins les instal·lacions de l'estadi de futbol del Rayo Vallecano.

Hi van pendre part un total de deu seleccions repartides en tres grups (a, b i c), la classificacció prèvia determinava el passi a les semifinals i final de diumenge dia 14.

Les seleccions de Madrid i Catalunya són les dominadores d'aquest campionat,  entre els dos tenen al seu abast 17 títols dels 20 disputats fins al moment.

En el grup A van participar Madrid, Castella la Manxa i Extremadura. En l'equip amfitrió prenien part la saga Legazpi (el pare i dos germans) Alfonso, Rubén i Adrián, Rubén Fernández, Martínez Fresneda i Benito Plaza, presentant així un equip molt potent i equilibrat. Madrid no va tenir cap dificultat per guanyar-se el passi a la semifinal.

Per part de Catalunya (dins del grup B, conjuntament amb Andalússia i Castella Lleó) formaven amb, Armando Moreno, Jordi Garriga, Ricardo García i Antonio Montes (jove jugador amb un futur si més no esperançador) i Esteve Mata com a reserva. Destacar algunes absències en el conjunt català importants com la del número ú català Daniel Sánchez, compromés a nivell professional a Corea, i les baixes de Sergio Jiménez i Xavier Yeste. Tot i així Catalunya no va patir tampoc per assegurar-se un lloc en les semifinals.

Dins el grup C hi havia la Comunitat Valenciana (Javier Palazón, David Martínez, Tonin Ortíz i Francisco Unguetti), Regió de Múrcia (David Zapata, José Antonio Carrasco, Jesús Jiménez i José Diego Guirao), Balears i Galicia. En aquest grup la classificació per a les semifinals es va decidir en el darrer partit entre les Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia.

Els primers classificats de cada grup i el millor segon assolien la classificació per a disputar les semifinals en les que els enfrontaments quedarien aixi: Madrid contra Regió de Múrcia i Catalunya contra la Comunitat Valenciana. En el primer enfrontament el quartet murcià va posar tota la carn a la graella per tornar a una final molts anys després. David Zapata va vèncer Rubén Legazpi en un xoc estratosfèric (40-30 en 16 entrades), però les victòries d'Alfonso Legazpi sobre José Antonio Carrasco (40-24 en 20 entrades) i Rubén Fernández devant José Diego (40-22 en 30 entrades) feien inútil l'esforç de Jesús Jiménez que anava guanyant Adrián Legazpi (27-35 en 27 entrades) moment en el que es va aturar el partit perquè la diferència de caramboles feia impossible que els murcians poguessin guanyar.

En l'altre semifinal l'equip valencià va derrotar amb certa claredat a l'equip català, Javier Palazón (que va realitzar un gran campionat) va vèncer Armando Moreno (40-20 en 22 entrades), Tonin Ortíz (retornant al més alt nivell per el paiportinol) feia lo propi amb Ricardo García (40-28 en 28 entrades), Francisco Unguetti va perdre devant Antonio Montes per tant sols una carambola (39-40) i es va aturar també el partit entre David Martínez i Jordi Garriga quan David vencia 34-31, perquè la diferància de caramboles feia també impossible guanyar. 

Val a destacar en el conjunt català les actuacions d'en Jordi Garriga i Antonio Montes que van quedar invictes durant el campionat, i agrair a l’Esteve Mata pel seu suport durant el Campionat. Ara toca esperar el proper campionat per a intentar de nou arribar el més lluny possible.

La final doncs es va jugar entre l'amfitriona, Madrid, i la Comunitat Valenciana. A pronòstic, Madrid era la favorita, però no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat. La Comunitat Valenciana va sorprendre Madrid proclamant-se campiona d'Espanya (amb un promig general de 1,366) en derrotar-la per tres victòries a una (6-2), Javier Palazón va vèncer Rubén Legazpi (40-27 en 19 entrades), Francisco Unguetti derrotava Rubén Fernández (40-22 en 28 entrades) i la única victòria del conjunt madrileny la va aportar el pare de la saga Legazpi (veterà i durissím jugador), Alfonso, guanyant David Martínez (40-23 en 19 entrades). El quart partit el va aturar la direcció esportiva del campionat quan Antonio Ortíz anava per devant al marcador contra Adrián Legazpi (37-34 en 25 entrades), les seleccions de Catalunya i Múrcia van completar el podi de l'edició del 2015.

Després de vuit medalles de plata i set de bronze, l'equip valencià va trencar amb la història i per primera vegada va poder penjar-se l'or després d'un magnífic torneig amb el seu quartet, jugant a un grandíssim nivell. 

Moltissimes felicitats!

A. Magdaleno Carreño

Responsable de Tres Bandes

• Twitter
• Google+
• Facebook